PLE EXTRAORDINARI 10 D'OCTUBRE DE 2025

Avui, dia 10 d'octubre, al matí s’ha portat a terme el Ple Extraordinari d’Ordenances Fiscals i Preus Públics 2026 al saló de Plens de l’Ajuntament de Sabadell.

Aquí us deixem les intervencions del nostre grup municipal:

 

Lluís Matas: En primer lloc recordar una vegada més en el dèficit estructural del finançament dels ens locals. Un dèficit que condiciona qualsevol debat sobre pressupostos, impostos i ordenances municipals. La manca d’uns recursos estables que assegurin la suficiència financera i sovint també l’atribució d’unes obligacions sense un finançament al darrera distorsionen aquest debat i condicionen qualsevol pressupost. 

 

Una autonomia local que esdevé una entelèquia quan no disposes de recursos propis suficients i has de dependre d’altres administracions, unes rigoroses condicions per a l’endeutament i  la manca de capacitat per resoldre-ho amb impostos municipals.

 

En segon lloc el debat sobre la pressió fiscal que se sotmet als sabadellencs i sabadellenques cal que siguem més rigorosos sobre els veritables responsables de la pressió fiscal que patim. A grans trets la càrrega impositiva dels tres nivells d’administracions (Estat, Generalitat i Ajuntaments) es distribueixen en: 

·       Un 50% l’Estat a través de l’ IRPF, IVA, Societats, impostos especials que representa;   

·       Entre el 35% i 40% la Generalitat amb la part corresponent de d’IRPF, l’IVA i els impostos 

·       i finalment la dels Ajuntaments a través d l’IBI, IVTM, IAE, ICIO, residus, zona blava, guals, instal·lacions municipals i altres taxes locals representen a grans al voltant del 10% dels impostos paguem.

 

Es a dir de cada 10€ que paguem en impostos 5€ van a la caixa de l’Estat, al voltant de 4€ a la de la Generalitat i 1€ van a les arques municipals. 

 

Per tant... tot i el debat ideològic que estem tenim cal reconèixer que el marge que tenen els Ajuntaments amb la recaptació dels impostos propis es més que limitat (massa pa per a tant poc formatge que dirien). 

 

En aquest context tant poc edificant no podem oblidar que el sistema de finançament de la Generalitat o millor dit d’infrafinançament també te conseqüències directes en els ajuntaments catalans en forma d’inversions demorades que massa sovint han d’assumir inicialment els ajuntaments per a fer-los efectius o l’assumpció de funcions impròpies que hem de cobrir amb recursos propis.  

Una administració –la local- que tot i ser més propera i exposada és alhora la més infrafinançada,

 

Entrant en el debat sobre les ordenances fiscals i preus públics 2026  en primer lloc entenem que cal d’aïllar de l’equació l’increment del 2,5% conseqüència de l’actualització de l’IPC d’acord amb a la inflació interanual. Un increment que com sabem suma zero i és més “tècnic” que no pas recaptatori”. Un increment que no fa altra cosa que poder garantir donar el mateix servei que l’any passat.  

 

Pel que fa als impostos si volem garantir sinó millorar uns serveis de qualitat a través dels recursos propis el marge que tenim passa per  l’IBI, l’IAE, l’ICIO l’IVTM i en menor mesura la zona blava, guals, cementiris. etc. Que com ja s’ha explicat els increments en alguns casos es corregirà segons els membres de la família o el nivell de renda. 

 

En aquest aspecte voldria fer un apunt. A cada Ple municipal tots i cadascun dels grups presenten legítimament les  seves mocions. De cada moció aprovada se’n desprenen noves accions, nous compromisos, més despesa o en alguns casos bonificacions que òbviament sinó volem deixar de fer el que com a Govern tenim previst s’ha de cobrir amb més despesa.  

 

Pel que fa a les taxes ja saben que nosaltres defensem com és el cas de la de residus que no hi ha d’haver excepció del cost del servei sinó que pel contrari en tot cas la bonificació com en el cas de la taxa de residus s’adreci als que compleixin amb el reciclatge.

 

També s’eliminen o redueixen algunes taxes i s’apliquen algunes excepcions com en la taxa d’inscripció al registre d’animals de companyia per incentivar que més propietaris censin les seves mascotes,  la supressió de les tarifes per a l’ús d'alguns equipaments municipals, centres cívics, la sala polivalent del Parc del Nord i biblioteques.

 

Per acabar el debat sobre les ordenances fiscals i preus públics com en el de pressupostos no està absent de càrrega ideològica del que n’hem de trobar el just equilibri per tal de garantir uns serveis bàsics de qualitat i alhora fer possible  que aquesta ciutat més equitativa, inclusiva, segura i de qualitat que tots volem sigui compatible en tenir uns pressupostos que ens permetin ser més resilient, més competitius davant les ciutats del nostre entorn.  Uns pressupostos que contribueixin a generar més i millors llocs de treball, que siguin capaços de fomentar les condicions per garantir la continuïtat de la seva vitalitat econòmica, on les seves empreses trobin en els nostres PAE’s els veritables ecosistemes perquè l’empresa i coneixement siguin competitius i de qualitat, on el teixit comercial de proximitat s’estengui més enllà dels grans eixos més consolidats i puguin fer front a l’embat dels nous models comercials digitals. 

Uns pressupostos que projecti una ciutat on l’empremta del seu dinamisme cultural, esportiu i associatiu continuï essent un referent.  Una ciutat que no és conforma en el que som sinó que treballa cada dia en el que volem ser.