PLE MUNICIPAL 27 DE MAIG

 

POSICIONAMENT DEL GRUP MUNICIPAL DE JUNTS PER SABADELL DURANT EL PLE MUNICIPAL DE MAIG

El grup municipal Junts per Sabadell a través del portaveu i regidor Lluís Matas i la regidora Katia Botta s'ha dirigit al Ple amb els següents termes:

Katia Botta: "Aprofito per felicitar a la plataforma Aixeca el cap, per un ús responsable de les pantalles digitals, repassant la seva web, que recomano a tothom, hi ha un recull molt exhaustiu d’informació, entrevistes i estudis científics, que aporten molta llum al tema. Enhorabona per la feina i gràcies per la vostra implicació.

Efectivament, ja sabem que el telèfon té un cost cognitiu, que influeix negativament en l’aprenentatge de la lectoescriptura, redueixen la capacitat de memòria i està associat a nombrosos problemes de salut, des de malalties oculars a trastorns del son, i problemes de salut mental.
Tot i que s’ha convertit en un instrument indispensable a la vida de tots nosaltres, com entreteniment, com a informació i contactes socials hem de ser conscients de la importància de regular-ne l’ús. Aquí el secret està -com gairebé sempre- en la mesura. En determinar on, quan i quanta estona és adequat utilitzar-les per minimitzar els seus efectes nocius.
Aquesta regulació no ha de ser només per als infants i adolescents; tots nosaltres hem de donar exemple. Les nostres accions parlen més fort que les nostres paraules, i hem de demostrar amb el nostre comportament el que esperem dels nostres fills i filles.”



Lluís Matas: “Certament com a societat tenim un gran repte i deute cap el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i com s’apunta a la moció calen canvis i segurament canvis estructurals per dignificar la vida de les persones amb diversitat funcional. Per fer més digna la seva vida quotidiana, en totes les etapes del seu cicle vital. Òbviament en el moment que haurien d’accedir al mercat laboral i d’adquirir una plena autonomia personal però també  durant la infantesa i joventut etapa especialment clau per a la  formació, socialització i integració i molt especialment en el tram final de la vida quan la xarxa familiar o bé no la tenen o no tenen la capacitat de vetllar com voldrien als seus fills.

Per això és necessari i caldria canviar de paradigma per anar avançant cap a un model on pel que fa a les polítiques socials adreçades a les persones amb discapacitat intel·lectual es  centri en la persona i que fomenti la seva autonomia personal segons les seves capacitats, en les diferents etapes del seu cicle de vital segons l’edat, sexe i òbviament d’acord al grau de discapacitat.”