‘Ho tinc tot per ser emprenedor’ - article del portaveu Lluís Matas a l'Isabadell

 Ho veig clar,  trobaré una idea genial, alguna cosa que ningú fa, un producte, un servei, vull ser el meu “jefe”, gestor del meu temps i responsable de les meves decisions. Treballar no m’espanta crec que és un alicient a la vida per aprendre constantment. Tindré col·laboradors que treballaran a la meva empresa, primer pocs però anirem creixent. Cadascú a la seva àrea farà un profitós camí professional perquè l’empresa és nova per tots i tot s’ha d’ inventar, les aportacions són imprescindibles.

Arribaré a ser un perfecte coneixedor de la matèria que m’ocupa, un refent. Després quan les forces no em deixin tenir el ritme que la feina m’exigeix faré de mentor, per compartir tot allò què he après a la meva llarga vida per qui vulgui aprendre, traspassaré tot el meu coneixement. Aquesta podria ser la redacció de qualsevol jove amb adn emprenedor. Una persona amb altes qualitats, sobretot humanes.

S’ha fet un munt d’articles i estudis on es llisten tots els adjectius que han d’acompanyar a un autèntic emprenedor. Contraproduent, pot produir angoixa a un potencial autònom. Només que faltin uns quants adjectius pot pensar que no serveix i ja no ho intenta. Això sí que seria un fracàs, la societat necessita nous projectes, gent amb la ment oberta, capaç de lluitar sense defallir per una idea. No només per ell sinó pel bé de la societat que s’enriqueix d’aquests impulsors. Sense autònoms no hi ha empresa, sense empresa no hi ha treballadors, sense feina no hi ha futur.

Vull compartir quatre idees que tinc clares, amb la intenció que serveixi de punt de partida per a la reflexió. Quatre idees que analitzen quatre aspectes: el lideratge, el resultat, la feminització i la perseverança.

L’emprenedor és qui monta l’empresa però no necessàriament l’ha de liderar.

Hi ha la creença que qui té la idea, qui ha parit el projecte és i serà sempre el lider. Doncs pot ser el primer error. Aquesta persona que ha tingut el do i l’encert de crear l’empresa perquè és una persona creativa que ha visionat una innovació, una mancança o un forat al mercat, no té perquè ser la mateixa persona que mobilitza i esperona als treballadors, que manté a la plantilla motivada, il·lusionada i implicada, potser són dues persones diferents perquè els atributs d’una, no són els mateixos que els de l’altra.

Així com tampoc ha de coincidir necessàriament amb la persona organitzada, planificadora, previsora, analítica i realista que porta l’anàlisi del risc. És a dir, l’emprenedor ha de ser suficientment humil i autocrític per saber envoltar-se de professionals que l’acompanyin. No crec en el mètode Alfa, un que va el primer a la fila, sinó en el concepte sardana, homes i dones agafats de la mà, tothom sap què s’ha de fer a cada moment, encara que n’hi ha un que compta compassos i reparteix, però la majoria sap en quin moment s’ha de canviar de pas.

A la llavor hi batega un roure, potser

Els inicis no són fàcils, però és que, normalment, no és fàcil cap tram del camí. L’autònom ha de creure en la seva llavor i ha de ser perseverant, estudiar bé com s’ha de plantar tenir en compte la majoria de condicionants, regar, protegir, esporgar… però a voltes allò que pensava que seria un roure acaba sent una tomaquera. I què!! no és pas cap mala noticia això! segurament és més fàcil vendre tomàquets que glans (a no ser que invertim en un garrinet, és clar). D’això se’n diu tenir cintura per anar esquivant problemes, aprendre dels errors i adaptar-nos a les noves realitats. Sense obcecar-nos a la idea primària, no necessàriament era la bona. Pero no deixem de plantar, els emprenedors donen vida a la ciutat, qualitat i personalitat, tres aspectes imprescindibles que fan la diferència d’un municipi de futur i modern on ve de gust viure, treballar i visitar.

Emprenedores i empoderats

La dreta i l’esquerra, el cap i el cor són dos conceptes indestriables, l’un sense l’altre no fan un tot complet. Tot i que no hi ha una fórmula correcta o incorrecta està més que demostrat que cal mirar en femení/masculí i actuar com a home/dona. Parlo de feminitzar perquè fins ara només hi ha hagut la mirada masculina, cal fer la barreja. El camí del mig seria l’ideal per això no hem de parar de buscar l’equilibri, fer la barreja perfecte per encertar de ple. Assenyat/intuïtiu. Pensem/sentim. Atrevit/prudent. Negociador/persuassiu. Empàtic/assertiu. I així podem continuar fins a cansar-nos. Al final han sortit els adjectius.

La tortuga, perquè la llebre treballa per compte d’altri

Es considera que el primer home emprenedor fou Cristòfol Colom, que va passar gairebé set anys intentant convèncer  la banca que tenia un pla de negoci viable. No ho va aconseguir i va canviar d’estratègia. En Colom va néixer al 1451. La primera dona emprenedora és una barcelonina, Caterina Llull i Sabastida. La descriuen com una persona de mentalitat oberta (rara avis a l’època) i molt coneixedora de la realitat que vivia. Va haver de lluitar amb llargs litigis a Catalunya i a Itàlia, al final va acudir a la Reina per aconseguir que la deixessin treballar de mercadera. Va néixer al 1440.

Jo no hi veig cap diferència. L’un i l’altre defensen amb coratge el seu objectiu fins aconseguir-lo. Si no és per aquí, serà per allà, el cas és trobar la solució. El mot fracàs no hi ha de ser en el diccionari de l’autònom.

Per tant nois noies , joves i més grans, endavant amb els vostres projectes, a Sabadell som gairebé 13.000 autònoms la gran majoria del sector serveis, hem de ser més. Des de Junts no pararem de treballar per adequar lleis, impostos, burocràcia i tot el que impedeix als emprenedors neixer i creixer com cal. Perquè volem un Sabadell amb caràcter propi, volem ser una ciutat potent i només ho podem fer amb vosaltr@s. Si tens una idea i la vols compartir et deixo el meu contacte (gmjuntsxsabadell@gmail.com)

https://www.isabadell.cat/opinio/ho-tinc-tot-per-ser-emprenedor-per-lluis-matas-junts/