Val més l’exemple que el discurs, siguem positius - article de Lluís Matas a l'ISabadell

 

Aquest dies hem sentit moltes notícies, la majoria depriments, sobre l’ús de la llengua. Segur que les dades són correctes i segur que tenen raó tots els articulistes, lingüistes, estadistes i estudiosos amb les seves afirmacions gairebé totes de to calamitós.

 

Jo, optimista nat, vull fer una reflexió. Mireu els joves, observeu què fan, per on es mouen. Potser és indiscutible que al pati de les escoles i dels instituts o pel carrer se sent a parlar més en espanyol que en català, bé això sempre estadísticament parlant perquè, estarem tots d’acord, que depèn de comarques, de ciutats i de barris. Però els adolescents i joves  estan molt actius a les xarxes i també els hi apassiona la música, i molts ho fan en català. 

 

A Tik Tok tenim una representació ben significativa de nois i noies que parlen, canten i escriuen en català. La Gemetaladivina tradueix cançons al català i 60 mil nens i nenes la segueixen i la llegeixen. En ferranxidk o en Gerryquerryberry parlen de coses que interessen als joves i tenen 84 i 55 mil seguidors respectivament,  i en Long Lixue, creador també de contingut en català, s’acosta als 130 mil seguidors. Els cito només a tall d’exemple, hi ha molts tiktokers catalans. Això em diuen els meus nebots, experts en la matèria!

 

Pels que no estem avesats a aquesta aplicació, que funciona des del 2015, cal saber que són vídeos curts de fins a 60 segons i, cadascun d’aquests mils seguidors pot estar una hora mirant el mòbil sense perdre l’interès, una hora concentrats, molts professors no saben que això és possible. L’aplicació mostra tots els videos que s’hi pengen, no només els que tu segueixes, per tant els minicurts que fan aquest joves, on es parla català, els poden veure 800 milions de persones que és el número d'usuaris actius que té l’aplicació. Aquests continguts corren per la xarxa per tant, poden caure al teu mòbil en qualsevol moment, si tens Tik Tok és clar.

 

Anem a un altre àmbit, super important pels joves, el món de la música. No cal remarcar la impagable feina que fan grups de Rock, Pop, música de fusió i tantes altres etiquetes que podem anar enganxant, però vull destacar el Trap. Hi ha un munt de joves que segueixen aquest gènere musical, una música urbana que utilitza el llenguatge del carrer sense censures, no és un català polit, alguns acadèmics posarien el crit al cel. Les noves generacions ara parlen amb anglicismes,  alternant altres llengües. Les cançons expliquen vivències pròpies i tots s’hi identifiquen fàcilment, perquè narren la veritat, la seva veritat. La qüestió és que ho fan en català.

 

Mirem uns grups de trap, no els he triat a l’atzar, em fa il·lusió parlar-ne perquè són de Sabadell, 31Fam, flashy ice cream i lil dami (Terrassenc, per allò de la cocapitalitat). Són nois que ara deuen passar poquet dels vint anys, van començar el 2017 i els seus darrers videos a la xarxa han tingut més de 6 milions de visualitzacions. Amb el seu permís em faig meva la frase d’una de les cançons que van fer de forma conjunta, PDA (Platja D’Aro), “orgullós de Catalunya, per això canto en català”, crec que no cal afegir res més.

 

Tots ells són nois i noies, nens i nenes catalanoparlants, ciutadans de futur que tenen sensibilitat per la llengua. No fan grans discursos per defensar-la, ho fan en català perquè s'expressen millor i estant normalitzant l’ús quotidià en un dels entorns on ells es mouen. Per distreure’s, per comunicar-se, per opinar i per informar-se utilitzen aquest canal, i ho fan molt bé, perquè s’hi saben moure, alguns reben comentaris o els enganxen banderes espanyoles als comentaris, la majoria fan una reflexió correcte i automàticament passen del tema o “suden” com diuen ells. Fora confrontacions insulses, no cal. Està clar que molts joves simplements els segueixen perquè els agrada el que fan. Les coses canvien perquè ho porta la mateixa evolució i les llengües, totes, pateixen canvis donats pel seu mateix ús. 

 

Prediquem amb l’exemple, utilitzem la nostra llengua sempre i a tot arreu, defensem-la amb passió i rigor, exigim-la a les institucions del país. No canviem de llengua tant fàcilment, molts ens ho agrairan. Anem amb l’autoconfiança que ho estem fent bé entre tots, grans i petits, uns d’una manera i els altres d’una altra. Totes vàlides i oportunes.

 

Jo no estic segur d’aconseguir aquests milers o milions de lectors, com fan aquests “influencers”, però això és igual, perquè el futur del català el tenen a les mans els nens i nenes, adolescents i jov@s. Els boomers estem de pas i darrera nostre continuarà creixent la llengua catalana, potser més fresca, desinhibida, però ben viva des del segle Xll. 

Acabem d’omplir el got que ja el tenim a la meitat.