"Raons i sentiments per un estat propi català", article de Lluís Matas i Mercè Cantero.

I de nou  un 11 de setembre, la data encerclada amb bolígraf vermell al calendari de moltes cases d’aquest petit país. Fa uns anys era el senyal d’una festa que tenia molts dies de preparatius: apuntar-se, comprar la samarreta, preparar una bona bandera, ampolles d’aigua a la nevera, entrepans etc. Tot per passar un gran dia reivindicatiu i festiu. L’any passat va ser ben estrany, no cal dir-ho, la Covid va guanyar i ens va configurar una diada amb moltes restriccions i distàncies. Però això ja és història.

 

Enguany tenim un nou escenari: la Diada del 21,  està plena de novetats. No volem comptar quants serem, ja hem aconseguit grans records i ara comencem un altre llibre. Serem molts, moltíssims, serem els que hi podrem ser. Seguirem les pautes de l’ANC i Omnium Cultural perquè ells han estat i són els protagonistes de les darreres mobilitzacions i han sabut encoratjar i il·lusionar a milers i milers de persones un any rere un altre. Seu és el mèrit. El què hem de fer és repetir-nos com un mantra les frases que ens donen tanta energia i empenta.

 

Aquesta diada farem Via catalana al costat de J.Sànchez, F.Rull, J.Turull, J.Forn, O.Junqueras, R.Romeva, C.Forcadell, D.Bassa i J.Cuixart. i amb ells de la mà reivindiquem cridant més fort que estem A punt, endavant república catalana i exigirem l’amnistia, perquè és de justícia, i ens cal recuperar C,Puigdemont, A.Comin, C.Ponsatí, Ll.Puig, M.Rovira i A.Gabriel i la resta d’exiliats. Perquè tenim El deure de construir un futur millor i hem de ser-hi tots. Convençuts que Tornarem a vèncer, malgrat la història ens ha fet saber-una i altra vegada- que el nostre objectiu no és fàcil d’aconseguir. Però Ara és  l’hora de tornar-hi, insistim, perseverem, no perdem de vista que les fites compartides ens porten cap a objectius més ambiciosos. Som-hi Junts!

 

Encara que sembli que tenim nous reptes al davant que poden tapar el nostre emblema com, lluitar contra la Covid, l’inexorable canvi climàtic, la maleïda crisi econòmica... tot això es pot aconseguir des de la República catalana perquè serem gestors i executors i l’11 de setembre és el moment, per demostrar que seguim convençuts, tenim dret a determinar el nostre estatus polític, autodeterminació, un principi fonamental dels drets humans tal com consta a la carta de les Nacions unides, per això ens mantenim ferms amb l’Objectiu independència.

 

El poble català ha sigut sempre un poble lluitador, els catalans i catalanes no abaixem els braços davant les dificultats. Sempre ens hem volgut expressar i hem intentat dir al món que som i volem ser catalans. No perquè siguem uns cabuts incansables sinó perquè així ho sentim. Ens identifica una llengua, una cultura, ens uneix una història, un sentiment de pertinença i ens surt de dins expressar-ho amb tota la simbologia que tenim a mà, en forma de bandera, himnes o cançons. Això defineix una nació.

 

L’11S pot ser l’inici d’una nova etapa, tenim davant una taula de negociació amb l’Estat espanyol, una incògnita per descobrir, sense massa expectatives certament, però pendents, a veure si podem estirar d’algun fil que ens aporti un nou inici, els catalans ja hem demostrat enginy i creativitat en altres ocasions. Tenim  l’1 i 3 d’Octubre dates per commemorar. No hi ha lloc pel desànim això no fa per nosaltres.

 

Acabem amb un vers de Francesc Vallverdú escrit el 17 de maig de 1962 el dia que s’havia convocat una gran manifestació en mig dels moviments obrers, en l’intent de convertir l’eclosió vaguística en un moviment  polític clarament antifranquista: “Coratge, capitans de la revolta! No és inútil sacrifici el vostre!”

 

*Història de Catalunya V.Vll Borja de Riquer i Joan B.Culla El franquisme i la transició democràtica 1939-1988

Lluís Matas i Bertran, portaveu municipal de Junts per Sabadell.

Mercè Cantero, coordinadora de l’executiva Junts per Sabadell.